Recomanacions de llibres-col·leccions

Últimament he llegit alguns llibres que, dins del meu cap, he agrupat sota una categoria que és llibres-coleccions. Són llibres que col·leccionen diferents aspectes d'un tema, o que exploren un tema a través de l'escriptura de diferents relats (que poden ser experiències, biografies o, realment, el que l'autor vulgui) que tinguin a veure amb el tema. Aquí vull deixar algunes recomanacions d'aquests llibres. Com que és un tipus d'escriptura i estrucura d'un llibre que em sembla molt interessant, i també molt maca, i com que no n'he llegit tants, les recomanacions no són només meves, sinó que he preguntat a algunes persones, i així les recomanacions també em serviran a mi. Només m'he llegit tres dels set llibres que ara enumeraré, per tant dels que no m'he llegit no m'allargaré massa. 1. La idea natural, de María Negroni: aquest llibre presenta moltes miniatures de diferents persones al llarg de la història que es van obsessionar d'alguna forma amb la natura, o que van contribuir al seu coneixement o representació. Són capítols molt curts, i serveixen com a petites biografies d'una persona o d'una anècdota molt concreta. Crea una unió entre la natura com a idea, les persones que la investiguen, i la forma de narrar o de parlar sobre un tema. Per exemple és bastant important la imatge dels gabinets de curiositats, dels museus i de les col·leccions, perquè el llibre es llegeix com una mena de museu o col·lecció, i ens fa veure que la forma en la que s'organitza i presenta el coneixement dona lloc a la forma en la que coneixem, i no al revés. 2. Saltos Mortales, de Charlotte Van der Broeck: l'autora es va obsessionar amb els arquitectes suicides, i el llibre, dividit en 13 capítols, consisteix en les seves investigacions sobre 13 arquitectes que, efectivament, es van acabar suicidant. 3. Pequeño mundo ilustrado, de María Negroni. 4. Pardals al cap, de Stanisław Lubieński: aquest llibre no el vaig disfrutar gens, de fet no me'l vaig ni acabar. Vaig comprar-me'l perquè la idea em va semblar molt maca (són diferents capítols sobre la fascinació humana pels ocells, i diferents formes en què es manifesta, diferents investigacions que fa l'autor, que és ornitòleg...), i perquè m'interessa la imatge dels ocells. Però se'm va fer molt tediós. Segurament també va influir la traducció catalana, perquè de cada 10 paraules que llegia entenia 5, no sé si perquè era jerga ocellil o si perquè la traducció simplement utilitzava paraules que mai he sentit ni llegit en l'idioma català. De totes formes, el poso en aquesta llista perquè segueix la mateixa idea de fer una col·lecció de diferents escenes sobre un tema. 5. La última frase, de Camila Cañeque: aquest llibre reuneix diferents últimes frases de llibres i reflexiona sobre el final i el desenllaç de les coses. 6. Jardines en tiempos de guerra, de Teodor Cerić: l’autor presenta diferents jardins, alguns molt coneguts com el jardí de les Tulleries, i altres no tant, alguns clarament jardins, altres més al marge del que considerem jardins, en límits entre jardí i bosc, per exemple. Presenta, sobretot, aquests llocs com a refugi. 7. Bartleby y compañía, d'Enrique Vila-Matas: aquest llibre relata la història de diferents escriptors que van deixar d'escriure, alguns reals i altres ficticis.